Sito Istituzionale del Comune di Laconi - Veduta del Paese
Manifestatziones
Festas e sagras
Manifestatziones
Is festas de primore e manifestatziones turìsticas organizadas in Làconi. Intre de totus sinnalamus: sa festa de S. Antoni de su fogu (ghennàrgiu); Sa mustra mercadu de su caddu (làmpadas); Su torneu internatzionale de iscacos (astu); Làconi in iscena (cabudanni-mese de ladàmine) e acabende sa festa de Santu Taniele.
Festa de S.Antoni de su fogu (ghennàrgiu)
Est sa festa prus ìntima e paesana cussa dedicada a Santu Antoni de su fogu, in calendàriu su 16 e 17 de ghennàrgu.
Pro custa ocsione, acanta a se cresighedda dedicada a su Santu, s’ammàniat su Fogone in ue abrùsiant truncos seculares, sicos, pro paritzas dies. Si ballat a inghìriu de su fogu, cun su sonu de sa mùsica populare sarda, mentras àteros fogos prus piticos ddos allumant in is bighinados. Pro sa festividade de Santu Antoni de su fogu si podent tastare is produtos alimentares de custa terra. Dae sa petza cota cun abilesa, a su binu, su mègius, a su casu, a is durches e mescamente a su "su pani' e saba", lichitu a su cale Làconi ammàniat una sagra in ocasione de sa festa.

Mustra mercadu de su caddu (làmpadas)
Sa mustra-mercadu de su caddu “Sarcidanu” dda faghent in Làconi, in sa fratzione de S.Sofia in localidade “Su dominàriu”, s’urtima chida de làmpadas. Est una manifestatzione ecuestre de importu in sa cale sunt postas in mustra is ratzas ecuinas italianas printzipales. Custa ratza, salvada dae s’estintzione, est presente in belle 100 esemplares feti in custu territòriu e est ogetu de grandu interessu iscientìficu  pro s’orìgine antiga meda. Su programma de sa manifestatzione previdit paritzas esibitziones ecuestres de coberimentu, espositziones e tastòngios de produtos agroalimentares e ospetàculos musicales.

Torneo internatzionale de Iscacos (austu)
Sunt paritzas is ocasione, in Itàlia e foras de Itàlia, de isperimentare su crobada iscacos-vacàntzias. Intre de custos a seguru unu tretu de primore si dd’at guadangiadu su torneu de Làconi (OR) in Sardigna, torneu a 9 turnos cun sistema isvìtzeru, chi ocannu est lòmpidu a sa de III editziones. Su torneu, chi ddu faghent in is primas 10 dies de austu, pro more de unu monteprèmios bastante, promitit de agatare tretu semper prus mannu in su calendàriu de is iscacos natzionale, e si podet giai vantare de unu albu de oro bonu a beru: in su 2005, difatis, aiat bìnchidu su Maistru olandesu Frank Lommers, in su 2006 aiat bìnchidu sa de suas editziones des u trofeu “Perla del Sardidano” su serbu Zivojin Ljubisavljevic, fatu dae su 5 a su 10 de austu.
Ljubisavljevic aiat serradu a sa sola sene perdere peruna gara cun 8 puntos de 9, lassende a mesu bia su MF de orìgine lètone Sergej Gromovs, chi in su penùrtimu turnu aiat abrusiadu s’ocasione de bìnchere faghende unu pari cun su CM Christian Puzzoni. Su maistru serbu Ljubisavljevic at bìnchidu fintzas s’editzione de su 2007.

Festa de Santu Innàtziu de Làconi (austu)
Santu Innàtziu est su Santu sardu prus veneradu de s’ìsula e sa festa dda faghent in su mese de austu cando lompent in Làconi fintzas a prus de 70.000 bisitadores. Pro belle una chida arribant a Làconi pellegrinos dae onni parte de sa Sardigna e fintzas dae foras de s’Itàlia pro pregare in sa domo ue est nàschidu su Santu, pedire o torrare gràtzias pro s’intertzessione Sua, e pro andare a sa crèsia parrochiale dedicada a Issu. In prus de is ritos religiosos chi sighint pro una chida intrea, s’amministratzione organizat paritzas manifestatzione de disvagu, cun seradas musicales, sighende cun atinu sa traditzione sarda che is “Cantadores a Ottava” e a chiterra, is Tenores , is Grupos Folk e cantu àteru distingat sa cultura Etno-Musicale de sa Sardigna. Est de importu sutaliniare chi custa festa agiudat fintzas a s’economia laconesa ca est una ocasione pro mustrare is piessinnos de sa bidda; difatis is bisitadores papant is produtos locales, s’istentant  in su Parcu Aymerich e bisitant su Museo famadu de is Pedras fitas. Su 30 de austu, si faghet sa professone cun is relìchias de su Santu, chi arribant dae sa crèsia de Santu Innàtziu in Casteddu, cun sa partetzipatzione de  medas fideles,  a in antis de is cales ddue ant is cavalieris in costùmene e paritzos grupos folklorìsticos e cunfrarias de logos meda de s’ìsula. A su note si faghent initziativas de recreu e culturales: cantadores, cantautores, grupos musicales, teatru, seradas de folklore sardu, natzionale e internatzionale. In medas partes de sa bidda si faghent mustras de pintura, iscultura e fotografia, una mustra mercadu de is produtos agroalimentares e de artesania de su territòriu e àteras initziativas  de promotzione turìstica, cun bisitas guidadas in is giassos prus de importu.

Làconi in iscena (cabudanni- mese de ladàmine)
Dae duos annos s’Assòtziu Natzionale Teatru Autònomu Sardu “A.N.T.A.S.” de Santu Sparau organizat in Làconi unu calendàriu tìpidu de adòbios cun su nùmene “Làconi in Scena”. Cuntzertos, Teatru de contos, leturas, inbentos e esperimentos artìsticos, teatru pro piciocos e ùrtimuu ma non pro ùrtimu is duas dies de “Cantandu in is  ocraxus”, sa rassinna nòdida de cantu in limba leada a incuru dae su Coro polifònicu laconesu.

Festa de Santu Taniele
Prus pitica est sa festa de Santu Taniele, chi dda faghent sa de tres Domìnigas de Maju in su santuàriu antigu in campànnia. Sa sagra, ligada a manera ideale a is ritos de bona ura pro sa produtzione agìcula e pastorale, est oe in die unu puntu de adòbiu de cavalieres capassos e de amantiosos de s’arte ecuestre chi in Làconi tenet meda gente chi dda sighit. Perdidu de su totu intames est su cultu de Santa Sofia gasi comente nche sunt iscarèssidas , làstima, is architeturas de preju de sa crèsia intitulada a issa.