Sito Istituzionale del Comune di Laconi - Veduta del Paese
Istòria
Èpocas istòricas in Làconi
Istòria
Is piessinnos geogràficos e sa cumplessidade morfològica de su teritòriu de Làconi ant influidu a seguru in sa manera cun sa cale s’òmine, in su tempus, at abbitadu custos logos cun sa punna de gosare de is paritzas resursas naturales.

Is informatziones prus de importu a pitzu de is èpocas istòricas de Làconi

Su Neolìticu Antigu
Sighende is resurtos de sa chirca archeològica, comomai de trint’annos, fata dae su dipartimentu de Archeologia de s’Universidade de Casteddu e dae sa Subraintendèntzia Archeològica pro is Provìntzias de Tàtari e Nùgoro si podet afirmare chi sa presèntzia de s’òmine in Làconi est de su Neolìticu Antigu (6000/4500 a.C.). Unu grupu minore de cassadores, sighende su tràmudu de is cherbos, s’aposentaiant in calancas naturales presentes in su territòriu, lassende paritzos rastros de s’aposentada istentosa issoro, comente testimòniant is repertos meda agatados in “ Sa Spilunca Manna” e in sa “Gruta Leòri”.

S’edade de is Metallos
Prus a tardu, acabende su Neolìticu e inghitzende s’Edade de is Metallos (37000/2400 a.C.), cando s’agricoltura e s’allevamentu aiant fatu aposentare is òmines in unu logu feti, su bisòngiu de donare armonia a su logu bonu e sanu aiat fatu nàschere unas cantas capannas, bidditzolos meros e sìncheros, che a “Monte Ferruèdu”, a “Circuìtus”, a “Sarcidanù”, artupianu mannu dae ue leat su nùmene una de is curadorias de su Giuigadu de Arborea.
Est custu pòpulu chi at fatu nàschere s’arte de s’iscultura espressende su cultu de is  “eroes” e de is “divinidades”: is pedras fitas.

Is pedras fitas
Is pedras fitas antropomorfas sunt monolitos de misura diferente, a bias traballados in fine, chi reproduent is piessinnos distintivos de sa figura umana, comente a is ogros e a su nasu. Is pedras fitas sunt ricas de detàllios chi cunsentint fintzas de distìnghere su sessu e sa classe sotziale de apartenèntzia. Is menir chi ddi narant “protoantropomorfos”, chi sunt sena peruna rafiguratzione, tenent a cumone a is àteras crezes sa forma esteriore e sa tècnica de traballu. Oe is pedras fitas si podent bìdere in su Museo Tzìvicu Archeològicu e de custu sunt su piessinnu iscientìficu prus de importu. Baranta esemplares partzidos in grupos e salas a segunda de comente ddas ant agatadas, aunidas a paritzos repertos mòbiles chi lòmpent dae isfossos archeològicos e dae chircas in su primu pìgiu de sa terra, oferint unu cuadru bastante cumpletu de is acuntessimentos culturales chi ant animadu su territòriu de Làconi innantis de sa lòmpida de sa Tzivilidade Nuràgica.
Piessinnos culturales de s’edade de su Ràmene e de s’inghitzu de s’edade de su Brunzu (2.400-1.800 a.C.), cun is fases de “Campaniforme” e de sa “Cultura de Bonnànnaro”, sunt istados reconnotos in unos cantos cuntestos funaràrios, siat in losas magalìticas, comente in “Pranu Maore”, chi in domus de Gianas, in  “Pranu Arranas”. In ambos casos si faeddat de aposentadas de logos pro s’interru in ue s’impiantu de orìgine est de assentare paris cun is monumentos presentes acabende su Neolìticu (2.700 a.C.).

S’Edade Nuràgica
Ma est mescamente in is sèculos de sa Tzivilidade Nuràgica, rica meda fintzas in Làconi de espressadas monumentales, chi sa relata intre s’òmine e su territòriu s’afòrtiat de prus mustrende s’importu istratègicu , geogràficu e polìticu, de custas terras.
Àdios naturales, tratas de rios, una retza tìpida de camineras e àndalas chi oe pagu su notant, afòrtiant is piessinnos de is logos e sa chirca fitiana de coladòrgios dae e pro su monte. In intro de custa organizatzione de su territòriu unu ruolu de primore ddu teniant is nuraghes. Su bonu de is bortas sunt fraigos cun architetura simple,nuraghes cun una turre feti, oe in die chistidos male a beru e pro su prus isciusciados. A bias però, Comente in su Nuraghe “Genna ‘e Corte”, si presentat una architetura prus cumplessa in ue turres e cortinas sunt assentadas sighende unu òrdine planimètricu pretzisu, in manera pentagonale o, fortzis, fintzas esagonale.

Su tzentru istòricu
Su tessìngiu urbanu de Làconi mustrat a làdinu s’istòria de custa bidda. Su primu nùcleu, insertadu a pee de su casteddu, est de su medioevu: oru•oru de is gùturos atortogiados de su tzentru istòricu s’acherant is domos bassas cun muros de làdiri o sinono, prus pagu presentes, iarrebussadas cun impastu de carchina e arena de su logu, comente in is bighinados de Coròngiu, Romaore, Pitziedda. Est moderna intames, sa parte de sa bidda nàschida a fùrriu de is architeturas neoclàssicas de su Palatzu Aymerich e de sa Domo Munitzipale, de sa cale aiat torradu a fàghere s’acherada s’Architetu Cima a pitz de su progetu de orìgine de s’Ingennieri Balestri. In s’isvilupu urbanìsticu cosa sua ddue ant is sinnos de una mudadura e de una crèschida de su logu; mudadura cajonada fintzas dae una prus parivile cumpartzida de is resursas, resurtu de de cussa istesiada dae su potere feudale de paritzas famìlias de allevadores e pastores. Fintzas a sa prima metade de s’800 Làconi teniat in su Casteddu e in su Parcu chi ddue at a fùrriu su tzentru de sa vida polìtica, feudale e econòmica. Feti sa crèsia parrochiale, intitulada a is santos Ambrògiu e Innàtziu, chi in s’acherada mustrat is acontzos chi ant guastadu sa parte tardu-gòtica orininària, paret chi goset a sa sola s’ispàtziu chi tenet a in antis cara a s’otzidente. Est belle una cuntrapositzione, fìsica e ideale, a sa residèntzia de is feudatàrios, chirdina e tètera, posta in sa làcana orientale de s’assentu urbanìsticu nou  post-medievale. Custu impiantu urbanìsticu, aici foras de sa norma giai pro su tardu medioevu ddu remplassant in s’800 cun su fraigu progetadu dae su Cima de sa domo noa de is Marchesos de Làconi, pinnigada a manera dechida  a sa Parrochiale, tzentru de una bidda chi fiat creschende.