Sito Istituzionale del Comune di Laconi - Veduta del Paese
Ite bìdere
Is monumentos prus de importu de Làconi
Ite bìdere
Su Parcu est mannu belle 22 ètaros e si podet partzire in duas partes. Sa prima istòrica, in ue aturant is architeturas de su casteddu e in ue si podent castiare is rastros de unu impiantu de padente.  Sa de duas partes resurtat cussa de s’àrea de recreu, cun piessinnos de natura ambientale.
Su Parcu Aymerich
Làconi est su paradisu de is botànicos e chistit unos cantos iscusòrgios a chie chircat cun atinu in su territoriu.
Est una terra chi presentat su nùmeru prus artu de ispètzies de orchidea sarda, unas cantas de custas nde leant a craru fintzas su nùmene (ophris laconensis, orchis sarcidani). Una terra chi cuat, in is ungrones prus pagu connotos, raridades comente a sa pyracanta coccinea (agatada in Sardigna petzi inoghe). In su territoriu sunt presentes s’èlighe, s’ogiastru, su chercu, su suèrgiu, sa sugàrgia, sa siliba e is tantas essèntzias mediterràneas. In intro de su Giardinu Aymerich podimus castiare su chidru de s’Himalaya, su fàgiu Pendulo, sa collectia cruciata (una pranta rara cun fògias chi ammentant sa forma de aereos de catza piticos). Si podet bìdere sa magnòlia grandiflora, sa thuia orientalis e su taxus baccata, su longufresu connotu fintzas comente “Arbore de sa Morte”. Ma est in intro de su Parcu chi si podent castiare is paritzas ispètzies botànicas comente a su chidru de su Libano e su pinu de Còrsica.

Su Parcu est mannu belle 22 ètaros e si podet partzire in duas partes. Sa prima istòrica, in ue aturant is architeturas de su casteddu e in ue si podent castiare is rastros de unu impiantu de padente (aici comente paret pro sa presèntzia de su chidru de su Libano mannu meda). Sa de duas partes resurtat cussa de s’àrea de recreu, cun piessinnos de natura ambientale: una retza rica de camineras colat in su litu, adòbiat mitzas e maras, e cunsentit de bìdere ungrones ispantosos chi in su tempus ant dadu fama a custa òasi birde. Est s‘abba unu de is incantos de su Parcu, bundante in totu is istajones, chi creat atmosferas istravanadas e acisadoras cun ispetàculos foras dae s’ordinàriu pro una regione comente a sa Sardigna, sicargia a manera endèmica. Dechida meda est s’ispèndula majore. De importu mannu est sa colletzione de prantas esòticas e de balia presente in unu tretu mannu de su parcu, òpera de su marchesu Don Innàtziu Aymerich chi aiat leadu a incuru s’impiantu in sa prima metade de s’800. Dae su mese de argiolas de su 1990 su Parcu de Làconi est de propriedade de sa Regione Autònoma de sa Sardigna chi dd’at comporadu dae sa famìlia Aymerich. A pustis i cumpetèntzias de sa gestione sunt tramudadas a s’Agenzia Foreste Demaniali e a pustis a s’Ente Foreste de sa Sardigna.

Su casteddu medievale
Sa traditzione istòrica e populare bidet in unos cantos muros chi si podent notare in intro de su Parcu Aymerich, is restos de su casteddu medievale de Làconi. S’istùdiu de is tantos pìgios de custos muros e pinnas a cunsentidu de buscare s’opera de maistàntzias chi ant traballadu in custu giassu in tempos e maneras diferentes. S’anàlisi fàghte a bìdere sa presèntzia de unu corpus prus antigu cunforma a is àteros, unu fraigu a pranta retangulare, fortzis una turre, in ue est present una unu coladòrgiu a bòvida gupuda e un’arcu in s’intrada chi in tempos colados giughiat a una corte manna. A manu dereta de su coladòrgiu ddue at murada un’arrogu de epìgrafe chi tzitat sa presèntzia de una ghenna e una data: 1053. S’iscritzione, sende chi est crara in su testu, donat roblemas de interpretatzione siat epigràficos chi archeològicos e non si escluire chi in orìgine fiat un’àtera sea, e impitada inoghe comente materiale pro su fraigu.

Is piessinnos de importu de custa architetura s’acòstiant a àteras chi sunt simigiantes torradas a nois pro mèdiu de s’arte fortificadora romània bundante meda chi in Sardigna aiat agatadu cunditziones bonas pro espressare esempros de primore. Cust’òpera si podet asentare in su tempus, bidu is acuntessimentos  istòricu in ue est insertadu, cumentzende su de XIII sèculos.

Acanta a sa ghenna fortificada posta fache a sud-ovest, naschet su palatzu meru e sìncheru, unu corpus de muros nòbile, irrichidu dae ghennas e fentanas chi si nde chistit is curnisas gòticu-catalanas, residèntzia de is Sennores de su fèudu de Làconi fintzas a sa prima metade de s’800.

De importu mannu est fintzas sa lògia chi est in antis de unu vanu de forma retangulare longa 35 metros, partzida in medas ambientes e aberta cara a sa corte manna. Diferente e prus reghente est s’istòria de su Parcu a su mancu pro comente est immoe; semper e cando si podet afirmare chi custa pertinèntzia de su casteddu siat istada testimone de balia de s’istòria moderna de Làconi.

Su tzentru istòricu
Su tessìngiu urbanu de Làconi mustrat a làdinu s’istòria de custa bidda. Su primu nùcleu, insertadu a pee de su casteddu, est de su medioevu: oru•oru de is gùturos atortogiados de su tzentru istòricu s’acherant is domos bassas cun muros de làdiri o sinono, prus pagu presentes, iarrebussadas cun impastu de carchina e arena de su logu, comente in is bighinados de Coròngiu, Romaore, Pitziedda. Est moderna intames, sa parte de sa bidda nàschida a fùrriu de is architeturas neoclàssicas de su Palatzu Aymerich e de sa Domo Munitzipale, de sa cale aiat torradu a fàghere s’acherada s’Architetu Cima a pitz de su progetu de orìgine de s’Ingennieri Balestri. In s’isvilupu urbanìsticu cosa sua ddue ant is sinnos de una mudadura e de una crèschida de su logu; mudadura cajonada fintzas dae una prus parivile cumpartzida de is resursas, resurtu de de cussa istesiada dae su potere feudale de paritzas famìlias de allevadores e pastores. Fintzas a sa prima metade de s’800 Làconi teniat in su Casteddu e in su Parcu chi ddue at a fùrriu su tzentru de sa vida polìtica, feudale e econòmica. Feti sa crèsia parrochiale, intitulada a is santos Ambrògiu e Innàtziu, chi in s’acherada mustrat is acontzos chi ant guastadu sa parte tardu-gòtica orininària, paret chi goset a sa sola s’ispàtziu chi tenet a in antis cara a s’otzidente. Est belle una cuntrapositzione, fìsica e ideale, a sa residèntzia de is feudatàrios, chirdina e tètera, posta in sa làcana orientale de s’assentu urbanìsticu nou  post-medievale. Custu impiantu urbanìsticu, aici foras de sa norma giai pro su tardu medioevu ddu remplassant in s’800 cun su fraigu progetadu dae su Cima de sa domo noa de is Marchesos de Làconi, pinnigada a manera dechida  a sa Parrochiale, tzentru de una bidda chi fiat creschende.